Archivo de la etiqueta: Alta Montaña

Aquest estiu ha estat mogudet, Agustí, Joana, Amparo Tomás, Tere Guillermo Anna i jo erem el grup que tornàrem després d’alguns anys a Soto de Agues en el Parc Natural de Redes a Astúries. L’estiu ha segut molt calorós i nosaltres no s’hem lliurat d’aquestos rigors, però no em parat en torreta. Uns dies a Redes i altres en Taramundi completàrem unes vacances més que especials i que sempre recordàrem. A la tornada, com que ens sobraren forces pujàrem amb Teresa al Posets tot un luxe.

Leer más

La ja tradicional escapada als Pirineus d’alguns membres de la Colla enguany tenia com destinació el sostre dels Pirineus catalans, la Pica d’Estats (3143 m.) i el Cim del Verdaguer (3131 m.). Ningú des que anàvem en el grup havia pujat mai així que era sorpresa per a tots. I fou sorpresa, el que diuen la Tartera, que és una pedrera ens va advertir que pujar al cim era més seriós del que ens pensàvem. Un vent gèlid dalt del Coll de Sotllo i una boira atapeïda ens convidava a abandonar, però decidirem continuar malgrat les expectatives i els consells d’un xicot que ja havia pujat més vegades i que se’n tornà. Passàrem a la part francesa i travessàrem uns «neveros», encara que duiem els grampons no els utilitzàrem, les petjades ens ajudaven a caminar amb prou seguretat. En poc més d’una hora des del Coll arribàrem al cim, primer a la Pica i després al Verdaguer. Tinguérem sort perquè la…

Leer más

Leer más

El passat cap de setmana del 19 i 20 de Novembre anàrem, per segona vegada, a Escalona (Sobrarbe) per pujar a la «Peña Montañesa». Era una recança molt especial al menys per a mi, la vegada anterior, ja fa alguns anys, la muntanya pogué amb nosaltres però aquesta vegada anàvem disposats a guanyar el desafiament. Aquest any em passat per allí per anar a Pineta i no era just que aquest «Penyot» en mig d’una vall que no arriba a 2300 m. continuara rient-se de nosaltres. Decidits com estàvem a trencar el malefici, des d’Escalona, on pernoctàrem, ja de bon matí en enfilàrem cap al monestir de «San Victorian». Poc abans d’arribar, en l’ermita de «La Virgen del Pilar» deixàrem els cotxes en un descampat i començàrem la llarga i costeruda vessant cap amunt. La meitat del trajecte ja el coneixíem, envoltats de boix i roures en un esclat de…

Leer más

Leer más

La senda de Camille es una travesía circular entre el Pirineo francés y español, de refugio en refugio y con un total de 6 etapas.En septiembre nuestros amigos Nuria y Paco hicieron todo el recorrido de esta espectacular travesía, pero Emili, Ana y yo les acompañamos en dos tramos de la ruta entre Gabardito y Lizara y desde este último refugio hasta Somport. Los Pirineos todavía nos reservan muchos lugares como éstos que sobrecogen con un paisaje potente entre enormes estructuras calizas y amplios valles sobre los que corren antiguos glaciares. Personalmente la etapa entre Lizara y Somport no le cabe más, los hayedos, el valle de los Sarrios y el ibón de Estanés pero, sobre todo, el inesperado encuentro con varios ejemplares de edelweis, fueron más que sorpresas. Si tenemos oportunidad hay que hacerla completa.  Passetjant entre flors per la Senda de Camille és un indescriptible plaer on els Pirineus t’atrapen dessota el seu misteriós…

Leer más

Leer más

4/4