Archivo del Autor: Miguel Ortiz Ferrer

S’havia pronosticat que no faria molta calor, però no esperàvem una temperatura de cinc graus a l’arribar a l’àrea recreativa dels Carboneres, on havíem previst esmorzar, cosa que vam fer prou ràpid. Ens traslladem amb els cotxes per la pista asfaltada de la rambla d’Almedíjar fins on acaba l’asfalt, on aparquem. Des d’ací (ja començava a millorar la temperatura) continuem  fins al racó de la Font del Sas, on per una senda que ix a la dreta remuntem fins al tossal de les Figueres, enllacem amb un tram del PR-CV 63.6 que ens porta fins al tossal dels Mondragones per a iniciar l’ascens al Carrascar per una abrupta senda. En la seua part alta un tancat bosc de carrasques dificulta l’arribada al vèrtex del seu cim. Les vista espectaculars i el temps magnífic que fa, inviten a romandre una bona estona, però, hem de continuar. Descendim cap al tossal dels…

Leer más

Amb els amics dels centres excursionistes de Castelló, Benicàssim, Vila-Real, Les Alqueries, Borriana i la Societat d’Amics de la Serra d’Espadá, hem participat en una excursió pel terme d’Almenara, un itinerari que ens ha sorprés agradablement. La concentració es va fer en l’estació d’Almenara i així el que vullguera que arribara en tren. Vàrem pujar primer al Castell, fortificació musulmana del segle X (Almenara va ser conquistada en 1238 per Jaume I) sobre restes romans i  potser també ibers, vàrem continuar al Punt del Cid, on es troba una fortificació  que alguns consideren d’orige romà, també restes d’aljubs pareix ser medievals i fortificacions de la línia defensiva XYZ, desde d’ací vàrem passar a la Muntanya Blanca i varen pujar per damunt de les restes d’una fortificació romana, ens explicaren que podia ser el campament de les legions de Cneo Escipió quan Anníbal va prendre Sagunt. Quan vàrem arribar als Estanys…

Leer más

La Serra d’Oltà es troba en els contraforts septentrionals del Sistema Bètic, en la comarca de la Marina Alta, molt prop de Calp.Hi ha dos teories sobre la seua formació -ja que la seua cresta calcària és més antiga que la seua base formada per margues i arenoses – una que siga un despreniment de la massa de Bèrnia i l’altra que es dega al fet que un encavalcament produïra una rotació dels materials.Este diumenge ens hem dirigit a esta xicoteta serra amb l’ànim d’ascendir al seu cim, des del que es té una àmplia visió de les muntanyes circumdants, de la mar i inclús, si el dia és clar, d’Eivissa.Vam iniciar el camí des de la zona d’acampada per la senda PR-CV340 en sentit NE, cap al Pas de la Canal, al contrari del que indiquen la majoria de les ressenyes, (considerem, que era millor realitzar de baixada, la…

Leer más

Despres d’esmorzar en la xicoteta àrea recreativa, junt amb el llavador, a l’entrada d’Alcalà de la Selva, ens dirigirem a la Masia del Riu junt a la carretera de Cabra de Mora, des d’on iniciem el recorregut pel Canó del Riu Alcalà.Caminem la major part  per la vora del riu, un lloc amb abundant vegetació de riberai davall les impressionants parets de la Canteres de la Nava. Arribem a la Font Julianico  i continuem fins a arribar a un gual que ens va permetre creuar el  riu, a l’altre costat, una senda ens permet salvar el pendent i arribar a l’encreuament d’una pista que a la dreta porta a la masia del Castillico, un espectacular mirador sobre el riu Alcalà i el seu canó.Tornem a l’encreuament, on es troba un xicotet bosc de savines i seguim les indicacions, GR8 Alcalà de la Selva, esta pista ens porta per davall de…

Leer más

El passat 6 de juliol un grup d’homes de la Societat ens apropàrem al cim del Russell en el Pirineu Aragonès, malgrat que les condicions climatològiques eren immillorables no puguerem fer cim. La nit abans, en el refugi de Llauset, haviem estar parlant amb grups que ho havien intentat sense èxit, la neu i la fort pendent a partir de la cota 3000 va fer inviable l’ascens. Així i tot decidirem pujar. Les vistes eren espectaculars des d’alli dalt, la pau i el silenci, solament violat pels xiulets de les marmotes, ens enamoraren de seguida. Efectivament quan arribàrem a 3000 m. la cosa es complicà, dubtarem una miqueta, però un grup de més joves que venien darrere aconseguirem pujar i al veure el perill al que s’expossaven, decidirem definitivament abortar l’intent, a més a més hi havia membres del grup que no tenien experència en escalada i Miguel amb molt…

Leer más

Leer más

Hui la Colla hem anat a Tavernes de la Valldigna, a la serra de les Creus. Després d’un bon esmorzaret, i amb un dia que prometia calor, hem començat la pujada cap a les fontetes de Cantus  A mesura que pujavem el calor anava prenent protagonisme i la marxa es ralentitzava. Una vegada dalt el ventet de llevant i el paisatge sobre la marxal, era com un premi a l’esforç. Visitarem dues de les tres creus i ens relaxarem sobra l’imponent vista del poble que allà baix se’ns dibuixaba. El dinar fou en la Font de la Sangonera, malgrat que no hi havia aigua, l’ombra que ens oferien els arbres, l’entrepà i quatre rialles ens recobrà les forces. L’agradable baixada per la senda dels Burros cap al poble ens va permetre en poc de temps guanyar el desnivell que haviem pujat. Una cerveseta en el bar de la plaça on…

Leer más

Leer más

Este diumenge hem realitzat l’ascensió al Motrotón, al ser un cim aïllat vam poder disfrutar d’unes àmplies vistes panoràmiques. Vam tindre alguns dubtes a l’inici ja que pareix que les indicacions que portàvem no coincidien amb la senda que s’ha traçat i els senyals que apareixien al principi van desaparéixer. No obstant aconseguim trobar-ho i realitzar l’ascens sense majors problemes. Interessant la informació que es facilita al cim, de la direcció i la distància a què es troben el Pol Sud, el Nord, l’Everest i alguns cims mes per si algú s’anima. Vam descendir cap al coll de Motrotón per a continuar per la llarga carena que s’estén a l’oest, trist paisatge arrasat pels incendis, al final del mateix en una agradable pineda vam poder menjar a l’ombra. Vam descendir cap a la Rambla de l’Horteta per a tornar, al ser la vessant d’ombria l’ambient és totalment diferent, pins a…

Leer más

Leer más

Per fi la nostra “Societat Excursionista de València” és una realitat, legalitzada i reconeguda. Malgrat que mai hem faltat a la cita amb la Natura, ara ens congratulem de que ho fem amb noms i cognoms.Esta excursió, si bé, és la primera que realitzem com a nova entitat, no deixa de ser una més en la llista d’activitats que hem decidit que siga llarga i fructificant. Avui la Colla de Senders ens apropa als limits de la comarca de La Valldigna, un passeig per la serra del Buixcarró entre els termes municipals de Pinet i Quatretonda. Esmorzàrem en el Pla de Corrals i amb cotxes per la pista que du a Quatretonda arribàrem fins la senda que puja a la “font de la Falaguera” i la “casa del tio Honorio”, uns 300 m. de desnivell que es va fer molt agradable. Com també agradable fou la caminada per la cresta…

Leer más

Leer más

Fotografies: Miquel i Agustín Diumenge passat 21 de Gener, un grup de la colla de senders, va participar en el denové dia del senderista, organitzat pel club Sumatrail de la població de Sumacárcer. Vam ser rebuts en la plaça major amb un xicotet refrigeri i junt amb el dorsal un obsequi del club. Realitzarem un agradable recorregut per les sendes del Morteral i la Costa i visitarem la cova del Picante, antic  refugi dels maquis amb inscripcions dels anys cinquanta, tant d’ells com de la guàrdia civil, a mitat del recorregut una parada amb avituallament per a reposar forces. Al finalitzar el recorregut van entregar un trofeu a cada club participant, ja tenim el primer, i la sorpresa, que el trofeu a la participant i el participant de major edat ho van rebre els nostres companys Estrella i Rafael. Amb l’obsequi d’una coca i begudes per a cada participant va finalitzar…

Leer más

Leer más

El passat diumenge 14 un grup d’amics de la Colla anarem a Andilla. L’excursió l’havia organitzada l’ajuntament d’aquell poble dels Serrans per donar a conèixer el PRCV 449, un nou sender que s’havia homologat. Eixírem amb autobusos des de València a les 8 del matí. El responsable era Javier Espinosa que ens acompanyà en tot moment per camins recuperats que unien la població d’Andilla amb les aldees d’Ossets i Pardanchinos. Eixirem d’Andilla cap a Ossets amb molt de fred com era d’esperar donat l’època i la zona. En Ossets ens esperava un bon esmorzaret per a agafar forces i continuar un parell d’horetes més cap a Pardanchinos, alli ens va recollir l’autobús que ens retornaria a Osset on l’organització ens havia preparat una olleta xurra i embotits dels Serrans, tot un luxe per als ulls i el paladar, demà començarem la dieta. L’afluència de gent superà les previsions de l’organització,…

Leer más

Leer más

10/29