Archivo del Autor: Emili Barberá

El passat pont d’octubre, un grup d’amics visitàrem la vall de Bujaruelo, el bosc ens va rebre amb les millors gales i la festa de la tardor es mostrà com la més atenta de les hostesses, nosaltres, ens deixàvem dur per aquell encís que transportava cada sentit. De vegades no hi ha paraules per descriure tanta bellessa. Volem compartir amb vosaltres la festa amb que la Natura ens obsequià. Este vídeo és una xicoteta mostra d’aquells dies, pot ser al visualitzar-lo es deture en algun moment, açò es degut a que l’arxiu l’he pujat a YouTube amb la màxima qualitat, després de veure’l comprendreu que no podia llevar-li ni un pixel a tanta meravella. Desitgem que gaudiu dels paisatges tant com nosaltres ho férem.

Un any més amb l’iniciativa de Montañas del Mundo i la companyia de bons amics, hem passejat les muntanyes d’Eslovènia, les seues ciutats i la seua cultura, hem conegut coves impressionants, aigua transparent, gent meravellosa i una gastronomia saborosa, l’oratge ens va acompanyar com ens acompanyarà el record d’uns dies inoblidables.

El diumenge 25 de juny de 2017, Anna i jo pujàrem al Moncayo, sostre de Soria i de Saragossa. Hi havia previsió de tronades però el calor no ens abandonà en tota l’ascenció. Pujàrem en cotxe pel bosc de faig que hi ha a la vessant sud fins un lloc anomenat “ La Paridera”, d’alli estavem a poc meny d’una hora del santuari, lloc des d’on comença la pujada, el camí des del cotxe fins el santuari es una fageda que a mesura que pujem es transforma en robredal, una senda molt bonica i sobretot fresqueta, cosa que s’agraia per les altes temperatures que estos dies estavem patint. Una cervesseta en el bar del santuari i comencem la pujada. A poc a poc va desapareixent el roures i comencem a caminar entre arbustes rastrers, a partir de 2000 m metres l’unica companyia que tenim son les pedres, una runera que…

Leer más

LA VALLETA D’AGRES Les caves de la Mariola foren les anfitriones de la passejada que la Colla fiu el diumenge 15 de maig. Una Mariola exuberant de colors, d’aromes i de llum ens va rebre amb les millors de les seues gales, com no podia ser d’altra forma. La cava Arquejada recent restaurada i visitable ens va sorprendre per la seua majestuositat, la cava de L’Habitació i la del Buitre, solemnes romanen impassibles al pas del temps, no passa el mateix amb la cava d’En Miquel, al terme d’Alfafara on els anys s’acarnissen amb les seues malmesades pedres. Un gegant mut agonitzant. Confiem que la sensibilitat de les nostres autoritats pel patrimoni local desperte com ho ha fet en la cava Gran abans que no siga tard. La Colla gaudí d’un dia de primavera i d’una companyia, com sempre, excel·lent.

Leer más

La Colla de Senders té la sort de comptar amb molts bons amics, uns d’ells son Núria, Paco i Juanjo què aquesta vegada ens han guiat pel País Basc.Ens han acompanyat al lloc on naix la tardor com el Nacedero d’Urederra i la serra d’Aralar, a cims com el Xindoki i l’ermita de San Juan de Gaztelugatxe, on les sensacions t’envolten en forma de poesia, hem tastat la millor cuina basca i els ulls se’ns han omplit de llum i colors.Volem compartir amb vosaltres eixos colors i el goig de tenir uns amics tan meravellosos.         Gràcies a tots !!

Leer más

Aquest estiu de la mà de Montañas del Mundo hem estat Anna, jo i el matrimoni Fau-Casquel, ni més ni menys que en Islandia. Un paradís que no es sembla a res que hajam vist abans. Una terra viva que es mou entre els peus, que dóna mostres de rebel-dia a cada petjada. Geyser, cascades, cabalosos rius, volcans mig adormits, fumeroles, llacs d’aigua templada on prendre el bany, immensos craters, inacabables paisatges de lava on la soledat i el silencis són els únics habitants, aïllades granges entre prats verdissims on els cavalls, vedelles i ovelles pasturaven indiferents als pocs turistes que per allí passàvem. Muntanyes impossibles de basalt que solament pensar com s’havien produït esgarrifava l’ànima, altres de riolita que el millor pintor tindria greus problemes a reproduir contrastant els seus colors variats amb els dels camps de obsidiana. Fiords mullats per les aigües de l’oceà que miren de gairell…

Leer más

Leer más

El Tis era una espina que tenia clavada la Colla des de que l’any passat Ricki intentà dur-nos allí des de Cedraman. No fou possible aquella vegada i teniem que tornar’ho a intentar. Entre tots, buscant dades per internet, amb plànols, tracks. Tota la informació era ben rebuda. Aquesta vegada pujàrem des de Villahermosa del Rio, el primer tram no presenta dificultat ja que és seguir el GR 7 fins el «Refugi del pino Cacho», des d’allí la cosa es complica. Enfront mateix del refugi puja una senda que està marcada amb fites i va guanyant altura cap al cim, no hi ha perdua doncs el cordal del Tis el tenim sempre a la vista, les fites van perdent-se a mesura que es fa més evident la pujada. No ens penedírem de l’esforç, des de dalt hi ha unes vistes magnífiques de la vall amb les depressions del Carbo i…

Leer más

Leer más

Aprofitant la suposada benignitat de la primavera, anàrem a la Serra de la Mariola. Des del Molí Mató, en Agres, hi ha una senda molt còmoda que en poc menys d’una hora ens apropa a Alfafara, des d’allí una pujadeta no tan còmoda ens permet accedit a la Cova Bolumini, on s’han trobat restes de l’època íbera, dalt de la cova hi ha un poblat íber. En la cova dinàrem i després visitàrem els taulellets en l’alt del Portín, ara ja sense molta dificultat fins a la Cava d’En Miquel i d’allí, després d’un descanset, al Molí Mató. Una excursió molt interessant i massa calorosa per a l’època de l’any en que estem.

Leer más

El Circ de la Safor o l’Assafor és un repte per als excursionistes. Amb desnivells que passen dels 800 metres és sempre un goig superar-los. El premi… un paisatge indescriptible i que convida a quedar-se el temps que faça falta delectant-se en cada detall. Des de L’Orxa passejant per la via Verda amb els Serpis al costat, després la «pujadeta» i en baixar refredar-nos en la font de l’Obilt o del Olbit, per a finalitzar amb un tram d’asfalt fins a L’Orxa novament. Tot un luxe per al cor i una prova per als genolls. Enhorabona a la Colla.

Leer más

El grup en el refugi del Caro, Tere, Guillermo i jo la completarem ací, a la resta encara li quedava l’última etapa fins Paüls. La passada setmana Santa anàrem un grup d’amics a fer la travessa dels Ports, són cinc etapes d’un desnivell considerable i relativament llargues, l’oratge no acompanyà però així i tot fou una experiència molt gratificant en tots els aspectes.  Nosaltres començàrem en el refugi del Caro el dia 4 d’abril fins Paüls on s’unirien la resta del grup, Arnes, Beseit, el refugi de Font ferrera, són els llocs que visiten els Estels del Sud. La ruta està ben senyalitzada i és difícil pedrers però hi ha que anar en compte perquè són distàncies llargues i molts encreuaments. En la Colla hi ha companys que ja han gaudit de l’encís dels Ports. Us anime a fer-la no se’n penedireu

Leer más

20/34