Archivo del Autor: Emili Barberá

El passat diumenge 2 de febrer pujàrem a Besori, en la serra del Tello o Besori pertanyent al terme de Llombai. Malgrat no ser un cim excessivament alt (361 m) imprimeix una miqueta d’esforç arribar alli. Des de la carretera que du a Alfap agafàrem un cami forestal que ens apropà als peus de la serralada, des d’allí seguint la senda dels “Javalins” pujàrem a la pista que ve de la torre Alèdua, la qual ja fa temps tinguérem el gust de visitar. Creuant la pista s’endinsàrem per una bonica senda entre pins, llentiscles, arboços i restes de bancals de garrofers i oliveres sobre catifa de sotabosc mediterrani, romaní, farigola, coscolles, aladerns… i un dia d’hivern assolellat i benigne. Pujant tinguerem que aturar-nos per l’arribada d’una cursa que havia eixit de Llombai, al voltant de 600 corredors trepitjant la muntanya, òbviament estan fent una competició i no van l’un darrere…

Leer más

Este estiu uns amics de la Colla de Senders visitàrem Les Dolomites, un lloc on les paraules es queden curtes per descriure’l, per això volem compartir unes poquetes fotos i un enllaç perquè fiqueu, si trobeu, vosaltres els qualificatius.

Un dia asoletjat de primavera ens va rebre pujant al segon cim de la serra del Monduber, el Penyalba 777 m. Des de les Foies 470 m començàrem l’ascensió que en poc més d’una hora en situà als peus del cim. D’alli tornàrem per la cresta en direcció al Forat de la Drova que arribàrem en mitja horeta, aquest, un abric amb unes vistes espectaculars sobre l’urbanització, Barx, la serra d’Aldaia, el Buixcarro al fons…El descanset ens va aportar noves energies al cos i a l’esperit i prompte arribàrem al cim del Penyalba, feia ventet però no molestava. Les fotos de rigor i els fruits secs i a buscar la baixada per la cova de les Malladetes, abans d’arribar-hi dinàrem.Una forta pendent ens dugué fins la font del Cirer.Un dia perfecte amb els millors amics.Unes fotos per al record

El passat diumege 28 d’abril anarem a Cortes de Pallàs. la nostra amiga Maria DeJuan, ben coneixedora i més enamorada de la zona, ens acompanyà seguint el PRV 251, un sender que comunica Cortes de Pallàs i Otonel i que gràcies al treball de les brigades forestals de Cortes s’ha aconseguit recuperar. Un dia calorós de primavera on malgrat els incendis, repetits any rere any, ens privaren d’ombra però no de bon humor. Poc menys de cinc hores separen els dos nuclis poblacionals amb unes vistes magnifiques de l’embassament i els cingles que ha anat motletjant el Xúquer. Esmoràrem en Cortes i dinàrem en Otonel un arròs amb herbes bonissim i un gaspatxo exquisit. En acabar de dinar no ferem la sobretaula molt llarga perquè teniem pendent una cita amb les urnes. Us deixe algunes fotos per al record.

Leer más

El Aragüells es un cim modestet en quant a alçada 3048 metres “solament”. Comparat amb els colosos Aneto, Posets o el Perdido, sembla un passetjet. Però res més lluny de la realitat, El Aragüells no es deixa culminar facilment. Des del camping de Senarta, el dissabte 25 d’agost del 2018, agafarem l’autobus, que vingué en retard, i ens pujà al puente de Coronas 1970 metres, des d’ahi “sols” ens quedaven 1000 metres de desnivell, Fins als ibons de Coronas la senda estaba prou ben indicada i accesible, però a partir del coll la cosa se’ns complicà. Una infame pedrera de blocs de totes les grandaries ens retaven a pujar-los, allà dalt el cim semblava riures de nosaltres i d’altre costat ens animava a continuar. En el cim no hi ha res, ni creus, ni banderetes, ni bústia, solament un muntó de pedres que indicaven que allò era el més alt que eixe…

Leer más

Leer más

A les Caves d’Agres hem pujat moltes vegades, però aquesta vegada era diferent, havia nevat uns dies abans i, els que ho havien vist,deien que estava espectacular.Jo mai l’havia vista nevada i un amic i jo decidirem visitar-la.Des del Convent començarem l’ascensió per la senda, estava tot enfangat i a mesura que pujàvem anava apareguent la neu. Dalt era un espectacle, els arbres, el Comptador, el Montcabrer, el refugi i la cava tot nevat. Malgrat que feia una miqueta de fred l’oratge es mantingué assolellat.És una ocasió que no es repeteix tots els anys i val la pena aprofitar-la.Us deixe unes fotos de l’excursió.

Leer más

Com en anteriors ocasions, per a celebrar el cap d’any hem viatjat a la població d’Alins en la Vall Ferrera on el nostre amic Josep de l’Hotel Salória ens ha atés amb l’amabilitat que li caracteritza. No sols anarem per la festa, també teníem programades un parell d’activitats, no massa pesades perquè calia reservar forces per a la nit de cap d’any. El primer dia eixirem decidits a conquistar les altures de l’estació de SuperEspot, però al cap de mes de tres quarts d’hora de cua per a traure el forfet de pujada i en vista que no avançava, decidirem abandonar i fer una excursió al llac de Sant Maurici,   Es va fer un poc llarga perquè a causa de la quantitat de neu que hi havia, va caldre eixir des d’Espot, però va meréixer la pena, magnífics els Encantats nevats. El segon dia, ens dirigirem a la Vall…

Leer más

Leer más

Pujada al Buixcarró 26 novembre 2017   La Serra del Buixcarró situada a les comarques centrals del País valencià enllaça la Serra Grossa i el massis del Mondúber. Malgrat no ser l’altura mes important, ho és el Aldaia amb 755 m, és un cim què té la seua “aventurilla” pujar-lo. Esmorzàrem en el Pla de Corrals, un entrepà en el bar Buixcarró què tombava d’esquena, pujàrem per davant de la cantera de marbre, un marbre reconegut arreu del món com d’excel·lent qualitat, allí li pega un tir al paisatge, en poc més d’una hora ja estavem al Pla de la Sima i començarem a seguir la senda que després d’una baixada de regal torna a pujar al peus del cim. Allí la vista es de vertigen, alguns més decidits pujàren dalt, hi ha una trepadeta que si vas amb cura no comporta cap perill i la vista es espectacular, la…

Leer más

El passat pont d’octubre, un grup d’amics visitàrem la vall de Bujaruelo, el bosc ens va rebre amb les millors gales i la festa de la tardor es mostrà com la més atenta de les hostesses, nosaltres, ens deixàvem dur per aquell encís que transportava cada sentit. De vegades no hi ha paraules per descriure tanta bellessa. Volem compartir amb vosaltres la festa amb que la Natura ens obsequià. Este vídeo és una xicoteta mostra d’aquells dies, pot ser al visualitzar-lo es deture en algun moment, açò es degut a que l’arxiu l’he pujat a YouTube amb la màxima qualitat, després de veure’l comprendreu que no podia llevar-li ni un pixel a tanta meravella. Desitgem que gaudiu dels paisatges tant com nosaltres ho férem.

Un any més amb l’iniciativa de Montañas del Mundo i la companyia de bons amics, hem passejat les muntanyes d’Eslovènia, les seues ciutats i la seua cultura, hem conegut coves impressionants, aigua transparent, gent meravellosa i una gastronomia saborosa, l’oratge ens va acompanyar com ens acompanyarà el record d’uns dies inoblidables.

10/32