Archivo del Autor: Emili Barberá

Este estiu uns amics de la Colla de Senders visitàrem Les Dolomites, un lloc on les paraules es queden curtes per descriure’l, per això volem compartir unes poquetes fotos i un enllaç perquè fiqueu, si trobeu, vosaltres els qualificatius.

Un dia asoletjat de primavera ens va rebre pujant al segon cim de la serra del Monduber, el Penyalba 777 m. Des de les Foies 470 m començàrem l’ascensió que en poc més d’una hora en situà als peus del cim. D’alli tornàrem per la cresta en direcció al Forat de la Drova que arribàrem en mitja horeta, aquest, un abric amb unes vistes espectaculars sobre l’urbanització, Barx, la serra d’Aldaia, el Buixcarro al fons…El descanset ens va aportar noves energies al cos i a l’esperit i prompte arribàrem al cim del Penyalba, feia ventet però no molestava. Les fotos de rigor i els fruits secs i a buscar la baixada per la cova de les Malladetes, abans d’arribar-hi dinàrem.Una forta pendent ens dugué fins la font del Cirer.Un dia perfecte amb els millors amics.Unes fotos per al record

Pujada al Buixcarró 26 novembre 2017   La Serra del Buixcarró situada a les comarques centrals del País valencià enllaça la Serra Grossa i el massis del Mondúber. Malgrat no ser l’altura mes important, ho és el Aldaia amb 755 m, és un cim què té la seua “aventurilla” pujar-lo. Esmorzàrem en el Pla de Corrals, un entrepà en el bar Buixcarró què tombava d’esquena, pujàrem per davant de la cantera de marbre, un marbre reconegut arreu del món com d’excel·lent qualitat, allí li pega un tir al paisatge, en poc més d’una hora ja estavem al Pla de la Sima i començarem a seguir la senda que després d’una baixada de regal torna a pujar al peus del cim. Allí la vista es de vertigen, alguns més decidits pujàren dalt, hi ha una trepadeta que si vas amb cura no comporta cap perill i la vista es espectacular, la…

Leer más

El passat pont d’octubre, un grup d’amics visitàrem la vall de Bujaruelo, el bosc ens va rebre amb les millors gales i la festa de la tardor es mostrà com la més atenta de les hostesses, nosaltres, ens deixàvem dur per aquell encís que transportava cada sentit. De vegades no hi ha paraules per descriure tanta bellessa. Volem compartir amb vosaltres la festa amb que la Natura ens obsequià. Este vídeo és una xicoteta mostra d’aquells dies, pot ser al visualitzar-lo es deture en algun moment, açò es degut a que l’arxiu l’he pujat a YouTube amb la màxima qualitat, després de veure’l comprendreu que no podia llevar-li ni un pixel a tanta meravella. Desitgem que gaudiu dels paisatges tant com nosaltres ho férem.

Un any més amb l’iniciativa de Montañas del Mundo i la companyia de bons amics, hem passejat les muntanyes d’Eslovènia, les seues ciutats i la seua cultura, hem conegut coves impressionants, aigua transparent, gent meravellosa i una gastronomia saborosa, l’oratge ens va acompanyar com ens acompanyarà el record d’uns dies inoblidables.

El diumenge 25 de juny de 2017, Anna i jo pujàrem al Moncayo, sostre de Soria i de Saragossa. Hi havia previsió de tronades però el calor no ens abandonà en tota l’ascenció. Pujàrem en cotxe pel bosc de faig que hi ha a la vessant sud fins un lloc anomenat “ La Paridera”, d’alli estavem a poc meny d’una hora del santuari, lloc des d’on comença la pujada, el camí des del cotxe fins el santuari es una fageda que a mesura que pujem es transforma en robredal, una senda molt bonica i sobretot fresqueta, cosa que s’agraia per les altes temperatures que estos dies estavem patint. Una cervesseta en el bar del santuari i comencem la pujada. A poc a poc va desapareixent el roures i comencem a caminar entre arbustes rastrers, a partir de 2000 m metres l’unica companyia que tenim son les pedres, una runera que…

Leer más

10/31